El seu origen és incert i molt antic. Sembla que és una dansa que com altres de la Mediterrània es ballava en cercle. Aquesta dansa es ballava al so d'un conjunt d'instruments rudimentaris, el flabiol i el tamborí, la xeremia i la cornamusa. Aquesta formació musical es deia cobla de tres quartans .
Va ser en Pep Ventura (1817-75) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rossellonès Andreu Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana, convertint-la en l' actual sardana llarga.
<font face="orange" color="red" size="20"> <marquee bgcolor="#110000">Pep Ventura</marquee></font>
Per a poder-la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla formant un cercle , preferentment format per parelles, amb les mans enllaçades. La sardana té unes sèries de "passos" anomenats tirades. D'aquests n'hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb les braços abaixats. Cada moviment de curts dura dos compassos, un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats. Cada moviment de llargs dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.
Va ser en Pep Ventura (1817-75) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rossellonès Andreu Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana, convertint-la en l' actual sardana llarga.
<font face="orange" color="red" size="20"> <marquee bgcolor="#110000">Pep Ventura</marquee></font>
Per a poder-la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla formant un cercle , preferentment format per parelles, amb les mans enllaçades. La sardana té unes sèries de "passos" anomenats tirades. D'aquests n'hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb les braços abaixats. Cada moviment de curts dura dos compassos, un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats. Cada moviment de llargs dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.
